Story
* (Escoltar canço corresponent [entre claudàtors] per cada part de la història)
[Factory of Maimed Dreams]. Màquines, cadena de muntatge, executius, operaris treballant, anant d'un costat a l'altre de forma automàtica ... de sobte, un d'ells s'aparta i s'atura, com si despertés. És en Fen, es frega els ulls i la seva visió comença a allunyar-se. Tot d'una, el seu entorn li sembla aliè, desconegut. S'allunya, veu des de dalt gent amb la mirada fixa, perduda, creuant els carrers. S'allunya més i més. Apareixen motius sonors al seu voltant. En Fen els persegueix. Apareixen, desapareixen i es transformen en escenes acolorides i vívides que el fascinen. A poc a poc, però, es van diluint i la veu d'algú que el crida el fa tornar al seu entorn gris. Després d'un petit dubte, torna al seu caminar automàtic.
Mentre torna cap a casa pensa en plantejar-se un canvi, però, sense previ avís, sent un cop al estómac. [I Fear] És la por. Por al desconegut, a fallar, al què diran, ... por a si mateix, por a equivocar-se. La por el paralitza i no aconsegueix raonar. L'angoixa s'apodera de la seva ment com un remolí que es desboca ...
Fins que alguna cosa el fa reaccionar. Un foc interior comença a créixer cremant les pors al seu pas. Una força i un sentiment de determinació que no coneixia i que s'estenen progressivament donant pas a una intensa calor interna.
[Listen] Al matí següent, dia fresc i lluminós, en Fen serè i tranquil surt a caminar pel carrer i pels parcs de la seva ciutat. Es sorprèn de la quantitat de coses curioses i gents diferents que veu i escolta al seu pas, de les quals no se n'havia adonat fins ara. El món l'està convidant a que el conegui i en Fen està disposat a acceptar la invitació.
[Spirits of Luck] La flama s'ha encès. En Fen observa des d'un turó la nit sobre la ciutat. Espurnes fugaces creuen els carrers, com guspires de bona fortuna que poden tocar a qualsevol. Les estrelles titil·len i entre els matolls, les cuques de llum brillen intermitents. Focs fatus. La sort és allà fora, només cal sortir a buscar-la.
[away] Matinada, en Fen al seu llit, obre els ulls bruscament. Sap el que l'ha despertat. Peu a terra i tot es posa en moviment. Omple la maleta de roba, prepara un cafè, obre l'ordinador, compra bitllets i surt a buscar un taxi. Assegut al seient del darrere veu passar els llums dels carrers encara adormits a través de la finestreta. L'aeroport està mig buit, no troba cua, embarca. L'avió s'enlaira i el seu esperit amb ell. Vola. Cel. Núvols. Pau. Llegint.
Creua la mirada amb la noia del seient que té en diagonal, i el cor li fa un salt. Qui és? És un àngel d'aquí del cel? Ella li somriu i en Fen a ella i separen les mirades. Està llegint el mateix llibre que ell. Arribats a destí, Fen la busca per parlar amb ella però s'ha esfumat entre la multitud.
Recull maletes i es dirigeix a la sortida. A l'obrir-se la porta exterior, horitzó ampli, lluminós, una brisa tèbia li dóna la benvinguda, i més enllà reconeix la cara somrient del seu amic el Jui que ha vingut a recollir-lo.
[Para, mira!] Dorm i es dutxa a casa de Jui i Dany, i surten a visitar la ciutat. Museus, gent, color, edificis impossibles, parades d'artesania. Gent que discuteix, botigues estrambòtiques, mercat amb fruita i menjars exòtics infinits. Rialles, artistes, malabaristes, espectacles, màgia i balls de carrer. Fen no pot deixar de sorprendre's. Tornen a casa passejant exhausts al costat del port mentre cau la nit.
[Distaia] Fen se sent com mai amb el Jui i la Dany. Però no pot deixar de pensar en la noia de l'avió. Tarda calorosa, estirat al llit, mirada perduda seguint el lent girar del ventilador del sostre, deixa volar la ment i la imaginació a la recerca del seu àngel del cel.
[Flying sheets] Surt a sopar amb Jui i diversos amics a un restaurant. Banda de jazz en directe. Després de sopar decideixen anar de festa. Són les festes del barri. Carrers decorats amb diferents temàtiques i colors, i a la plaça principal un escenari amb una orquestra que anima un públic de totes les edats i generacions tocant fins ben entrada la matinada. Tornen pels carrers rient, fent broma, ... s'allunyen en la nit. La ciutat s'adorm poc a poc.
[Uada Noctem] Noves experiències sedueixen en Fen, i ell es deixa seduir. Llum negra, lounge, misteri, sexe, trips, substàncies, sensorial, plaer, nit. Dia ... i nit, temptació, luxúria, cos, cossos, ombres, formes, orgies, substàncies, èxtasi, nit. Dia, nit. Nit, llum negra, substàncies, nit, nit, sol, nit, fosc, ... nit, llum, nit, substàncies, ... temps, fosc, ... .dolor, fosc, nit, substàncies, ... llum, horitzó, cap, dolor, ... peus, pedres, sang, sorra, caiguda, sorra, saliva ...
Una figura desenfocada ve de lluny, ... sorra, olor de mar, ... primers raigs de sol ballen sobre l'aigua, .... el Jui l'aixeca. En Fen es deixa portar.
La música desapareix. Al llit, dolor físic, buit. El Jui i la Dany tenen cura d'ell. Li envaeix sentiment d'immensa gratitut i alhora de tristesa profunda. Sense rumb. Parlen. Fen necessita canviar d'aires. Jui i Dany li suggereixen que marxi al camp un temps. Coneixen un hostal rural dels pares d'una amiga d'ells que es diu Bel. Fen dubta, però a la fi accedeix. Un temps al camp potser li anirà bé.
[Nowhere] Vàries setmanes més tard. En Fen està al restaurant d'un hostal de poble, mitja tarda, tres o quatre persones prenen alguna cosa a la barra o en alguna taula. Un piano de paret en un racó. Fen a la taula del costat, estira la mà i toca distret alguns acords. Paper i boli a la taula, Fen mira els camps verds per la finestra, ... i comença a escriure. Escriu al Jui i la Dany, a la seva família, als seus antics amics. Escriu i explica sobre aquest lloc, sobre el seu poder sanador i com les seves muntanyes, les seves vinyes i els seus rierols, els seus menjars i la seva gent li han tornat la il·lusió per degustar les petites coses de la vida, per lluitar per un món millor i per viure l'instant.
Mentre acaba la carta, escolta com li porten la beguda que havia demanat. A l'aixecar la mirada es queda sense alè. Allà hi són els ulls que tant havia reviscut en els seus somnis. La cambrera és la Bel, i és la noia de l'avió! Es reconeixen. Ell no pot parlar. Ella somriu sorpresa.
La Bel i en Fen es coneixen durant els següents dies. La Bel és d'aquest lloc. Durant l'any està a la ciutat i acaba d'arribar perquè ajuda en el negoci dels seus pares a l'estiu. Ella el convida a acompanyar-la durant les vacances que passarà amb els seus amics en un lloc de la costa. El Jui i la Dany, amics de la Bel, també aniran. Ell no ho dubta ni un segon.
[Riceland] En Fen desperta. Ventilador al sostre inclinat de fusta blanca de la cabana. S'aixeca. Fora ja hi ha moviment. Travessa la cuina, alguns amics esmorzant, i surt per la porta que dóna al pati. Llum! Arrossars! Planures verdes es perden en l'horitzó. Nens juguen a l'esplanada de la vila. Un home amb barret de palla, sense camisa, pell bregada per la intempèrie, assegut en una cadira fumant un puro. Dies d'estiu. Sol. Banyar-se a la platja, amb barca pel riu. Veure ocells. Sopar a l'aire lliure. Tocar la guitarra, riure, parlar. Perdre el temps. Aprofitar el temps. Dormir amb la Bel.
[Arrieros] Vespre. En Fen i la Bel a un concert a l'aire lliure a un xiringuito de platja. Múltiples bombetes petite pengen al voltant. Espectacle flamenc. Sense saber per què, la màgia arriba al lloc i la gent calla. Silenci absolut. Els artistes canten, toquen, i la música hipnotitza en Fen. Un nus a la gola. De reüll, veu una llàgrima caure per la galta de la Bel, que dissimula assecant-se-la ràpidament. Sap que s'acaba l'estiu.
[Light up] Pluja a fora, s'ha anat la llum. Dins espelmes. Un gramòfon a corda. En Fen i la Bel sols. En Fen ha de volar a l'endemà de tornada al seu país. Estirats, entre llençols, silenci. Es miren. Saben que pot ser l'última vegada que estiguin junts. No cal parlar. Els seus ulls brillants diuen més que les paraules. Es fonen, abraçats, entre llagrimes contingudes, volen els seus cossos amb la brisa de la nit, ... fins que els envaeix el cansament i la son, abrigats i coberts per la calor de la pell nua.
[Tinguem por!] En Fen ha tornat fa diversos mesos a la feina. Segueix fent el que pertoca, avançant de forma automàtica, però alguna cosa ha canviat. Si abans tenia por al desconegut, ara té por de no conèixer-lo. Por de què se li escapi el tren i de perdre l'oportunitat de deixar que la vida impacti en ell amb tots els seus bons i mals moments.
Rep missatge: el Jui i la Dany aniran aquest cap de setmana a les Festes del poble de la Bel i li confessa que ella el troba molt a faltar. En Fen frena el seu caminar automàtic i, després d'uns segons ... surt corrent. Corre pel carrer, corre per la carretera, corre cap a la finestreta de l'aeroport, vola, aterra. Corre cap a la sortida, busca un taxi. Arriba de nit al poble de la Bel. Cercavila amb "Dimonis" i "correfoc". Corre, busca entre la gent. Busca, busca ... i no la troba. Aturat enmig de la multitud, abatut, arronsa l'esquena. Però, alguna cosa darrera seu li fa aixecar el cap. Gira lentament i allà hi són de nou els ulls de la Bel, que s'il·luminen al veure'l. Es miren emocionats uns segons i s'abracen sense separar-se. Una bombolla d'alleujament i de silenci enmig del rebombori.
[La força d'un Batec] Aquesta és la història de la Bel i el Fen. Els seus camins s'han unit. Van a viure junts al poble de la Bel. En Fen busca feina que pot fer parcialment a distància. La Bel treballa a la sanitat. S'involucren en projectes de cooperació i ajuda a nens refugiats. Tenen fills. Els fills van creixent. Segueixen veient-se sovint amb el Jui i la Dany, també amb fills, que sempre estan quan se'ls necessita. La Bel i en Fen donen suport també al Jui i la Dany quan perden el seu negoci i els ajuden a muntar-ne un de nou. Coses van bé, coses van malament. Alegries i decepcions. Fracassos i èxits. Els nens es fan adults. Els reptes i les metes van canviant. Els anys passen, i amb ells, en Fen i la Bel van fent-se grans. Envellint junts. I de tant en tant, al mirar-se, els seus ulls tornen a brillar i tornen a somriure com en aquell avió.
[Listen to the Silence] Hospital. El cor deixa de bategar. El món al voltant es difumina, el so s'allunya. Solitud. Silenci.
A poc a poc comencen a brollar els records. Dolorosos al principi, agredolços després. Bons records. Records en comú, vincles, afecte. L'angoixa va donant pas al benestar. Tranquil·litat. Satisfacció per una vida plena, amb totes les seves llums i totes les seves ombres.
Lentament, els records també es van diluint, com la llum d'una festa al bosc nocturn, cada vegada més tènue conforme es va allunyant.
... Es tanca una comporta. Un coet s'enlaira cap a al cel. El món empetiteix per la finestreta ....
L'espai ... Silenci. Només la respiració dins del casc.
Fora ... el buit.
.